lunes, 19 de diciembre de 2011

Rosella, es deia

Rosella, es deia. Qualsevol paraula, qualsevol mirada, feia tremolar la seva integritat com una brisa dolça escampa els pètals d'aquella flor roja en mig d'un camp de blat. Rosella, recordo. Petita i delicada, alçant-se ferma sobre mentides apropiades com una tija verda cuirassada amb rosada de matinada. Tots en treien d'ella el que necessitaven... Somriures melosos, carícies, mirades innocents... I un cop tingudes, tot seguit menyspreades i oblidades, com qui trenca amb els dits el cos d'aquella floreta roja i obrint-se pas entre el blat, marxa cap a casa amb un ram de mil colors sense adonar-se que la bellesa d'aquell miratge no sobreviurà en un un pot de cristall, per molt cristal·lina que en sigui l'aigua, i que aquells somriures i carícies, descansaran sobre el mantell fins que algú considerat ho espolsi tot per a tornar a començar.
Rosella, es deia.


                                           Clara Liró.


4 comentarios:

  1. Sí que hi som els qui llegim una miqueta més enllà de paraules que combinades amb certa gràcia es fan boniques de llegir :)
    Jo no solc posar-te molts comentaris però et llegeixo, sí, sí ^^
    M'ha agradat, em fa gràcia perquè jo abans escrivia bastant en aquest estil teu, i és com que m'hi sento una mica identificada (?) suposo.
    Com m'enrotllo... Volies comentaris? Dues tasses!

    ResponderEliminar
  2. Esta molt bé Clara ^^ m'agrada molt com escrius, transmets molts sentiments fen servir només una sola frase ^^ ... Per cert, t'he esta quedant molt xulu el bloc ja m'aniré passant i deixant comentaris :) segueix aixi ^^

    ResponderEliminar
  3. HOLA CLARA! QUIN POEMA MÉS MACO! DESCRIUS PERFECTAMENT LA VIDA DUNA ROSA, PERÒ TAMBÉ POT SER LA VIDA DUNA PERSONA, AVEGADES IGUAL DE FRÀGIL QUE UNA ROSA, LES PERSONES VIVIM MOLTES CIRCUMSTÀNCIES COM LES DUNA ROSA, JO HO HO HAURIA EXPRESAT MILLOR! REALMENT TENS UN TALENT PER ESCRIURE!!! NO DEIXIS MAI DESCRIURE!!! FAS PENSAR A LA GENT I AIXÒ ÉS MOLT BO!
    UNA ABRAÇDA BONICA!
    Raquel Villalobos (YoungLife)

    ResponderEliminar
  4. "Roselles al saló de casa."
    aquest és un vers d'un dels meus poemes. Com a símbol del que no trobarem mai a casa.
    Les roselles poden simbolitzar la fragilitat, el que és autèntic però no dura.
    Crec que ho has fet molt bé, Clara.

    ResponderEliminar