La meitat del meu cor, Trastu

Sense tu, sense tu que em rebies cada matí, sense tu que t'alegraves al veure'm, que m'escalfaves els peus a l'hivern deixant que els possés sota la teva panxolina, que recolzaves el cap sobre el meu front quan em trobava malament, que cridaves sense motiu, espantant-nos quan estàvem al menjador o als pobres avis de la plaça... Sense tu que em llepaves mans i galtes, i no et rendies mai per molt que jo t'apartes, que aconseguies que tothom t'estimés el primer dia, que marxaves corrents i al poc tornaves perquè no sabies estar sense nosaltres... Sense tu mirant-nos de reüll fet una bola sobre el sofà, pidolat menjar només seure a taula, rascant la porta de l'habitació si ens llevem massa tard perquè ens trobes a faltar... Que t'amagaves a qualsevol racó de la casa si senties crits, que somicaves rere nostre quan et renyàvem fins que, sense poder aguantar més, et perdonàvem i et fèiem totes les moixaines que ens demanaves... Sense els teus saltirons a l'hora de caminar, la teva cua donant cops arreu... Qui ratllarà la porta del cotxe demanant entrar? Qui intentarà colar-se entre les meves cames al baixar per les escales?

El meu Trastu... El nostre Trastu... De casa i de tothom... Petit, dolç, boig i sempre pendent de tothom...