Poema III

Tanco els ulls
fugint desesperadament
del teu pensament
que m'envaeix l'alè
i em nega l'aire.

Angúnia, rencor...
No em queda res més.
No sé viure, ho vaig oblidar,
i ho intento dia a dia
ofegant-me en aquest mar.

Morta, doncs no em queda record
on no hi siguis present;
no dic paraula ni faig moviment
sense pensar en tu
sigui amb neguit o ràbia.

Fugir de mi mateixa.

          A tu.

                   Clara Liró (desembre 2011).