Com el roig de les cireres,
com les olors d'un prat humit,
com els núvols que moldegen
els meus somnis de cada nit.
Com la fresca sobre l'herba
i la tebior de dins del llit,
com les primeres cançonetes
que em cantaven per dormir.
Com la remor d'una tempesta
quan s'alça un nou matí,
com la molsa d'una pedra
que amaga el seu destí.
Com totes aquestes coses
que importen en un jorn,
tu regnes sobre totes
omplint el meu record.
Al meu germà.
Clara Liró (maig 2011).
No hay comentarios:
Publicar un comentario