martes, 30 de octubre de 2012

Poema IX

Avui reia,
avui passejava,
avui pensava,
i a vegades callava.
Avui feia
un somni amb les mans.
Avui deformava
pètals d'infants.
Avui he nascut,
avui he mort.
Potser demà
renaixerà
el que avui s'allunya
i morirà
tot allò nou
a les vinoses del meu cap.

                      Clara Liró (30.10.2012)



lunes, 29 de octubre de 2012

Estimar-me...

Algun dia demostraré
que no és difícil estimar-me.

                                                      Clara Liró (29.10.2012)



martes, 23 de octubre de 2012

El meu ocell

El meu ocell es un canari
que sempra mira el calandari.

Tindra una novia
que blances ales te,
            o tambe,
que capes blances te.

I el meu ocell li cantara
una canso per enamorar

                  Clara Liró (1999).

-Primer poema que recorda haver fet la meva ment. L'ortografia també es fidel al document real.-



martes, 16 de octubre de 2012

Tal dia nasqué la bellesa

Xiula el vent,
fuig el fred
i la llum s'expressa.
Oh, màgica llum,
màgica perquè
sent sempre la mateixa
recorda mil moments:
daurada com una joia de l'àvia,
tan taronja com de l'Índia el cel,
envoltant d'atzur els núvols,
verda travessant els arbres,
roja com el coure d'espases gregues,
d'un lliri en roba el rosat,
i, a vegades, tan blanc com escuma de mar.

Tal dia nasqué la bellesa
i, potser, tal altre finirà.
Enamora't d'ella,
fes-li l'amor,
i a l'expirar
plora per ella,
per haver-la estimat,
i no ignorat.

                                          Clara Liró (16.10.2012)


viernes, 12 de octubre de 2012

Poema VIII

Ya no sé si soy
una ortiga en un rosal
o una rosa en un trigal,
sólo sé que estoy
donde no debería estar.

No sé si soy
una nube en el cielo azul
o puntito de luz en la oscuridad,
el grillo que te desvela en la noche
o el pájaro que te duerme con su cantar,
la risa que te hace temblar
o la sonrisa que tranquiliza tu pesar.

Pero me da igual,
puedo andar sin mirar,
mi mundo así está bien
aún que en el vuestro no lo esté.

                       Clara Liró (2008).


miércoles, 10 de octubre de 2012

L'Aneguet

Un aneguet groc,
sapastre, infant.
Una mare grossa,
bruna, noble.
Tot de germans,
grocs, iguals.

Hi una una fita:
crec que es diu felicitat
-potser tranquil·litat-.

Hi ha marcat un camí
però molts altres a escollir:
seguir la mare
a l'estany;
seguir un germà,
qui sap;
cercar drecera
saltant matolls;
i, fins i tot,
parar,
mirar el voltant.

                          Clara Liró (4.10.2012)


Feblesa

Feblesa, inseguretat.
Por.
Por de no haver-la
cuida't bé.
Por de no haver estat
al seu costat.
por d'haver-la
deixat sola,
i no poder-ho arreglar.

Tranquil·litat, saber
que m'havia estimat:
no serveix per a res,
car, què va pensar
els seus últims instants?

                            A una petita que em va deixar el cor destrossat quan va marxar.

                      Clara Liró  (4.10.2012)


martes, 9 de octubre de 2012

Dos-cents noranta-tres

Dos-cents noranta-tres dies sense tu.
Dies estranys, dies insípids.
Dies que em pregunto
on ens vam equivocar.

Gairebé tres-cents jorns
de només recordar:
moments, carícies, petons.
Només em queda recordar.

Mesos d'imaginar on ets,
com et sents,
com et sentiries si estessis amb mi.
Només em queda imaginar.

Fa dos-cents noranta-tres dies
vas marxar entre les meves mans,
i el teu últim alè
es va barrejar amb l'aire que jo respirà.

                            Al petit.

                                       Clara Liró (9.10.2012)