sábado, 12 de enero de 2013

Al tren


Al tren Cada matí abans de ser persona els peus m’adrecen dins un vagó i allà cerco algun lloc on seure i descansar l’hora sencera que resta de trajecte, un lloc estratègicament col•locat per tal que no s’hi assegui ningú al voltant, que la finestra no tingués esquerdes, el seient fos ferm, el terra net i miraculosament sense patró. I allà procuro oblidar l’existència d’altres animetes enclaustrades al vagó sense saber perquè hi són ni voler-ho pas saber; m’esforço en ignorar que dins aquella caixa amb rodes no sóc ningú, car la resta fan com jo i no gosen mirar als ulls. Al tren ningú existeix, som tots un somni imaginant com viure.




Il·lustracions: Adrià Giménez (http://adria-gb.blogspot.com.es/)

   (Regal per a un germà genial, 2013)