lunes, 5 de diciembre de 2011

Tendresa necròfila

El mestral i el llevant
xoquen al seu pas
i xiulen tot alçant
fulles mortes d'entretemps.

Mireu l'amor entre vent i fulla,
passió que eleva l'estimada
per sobre l'horitzó,
tenyint de groc i tardor
la llum d'un bell record.

La gira, la tomba, l'empeny,
l'atura, hi juga i acarona.
Besen els aires amb tendresa necròfila
les restes que un roure deprecià.

Fa amb la delicada fulla
el que vol, l'enamorat.
Pot alçar-la fins al cim més elevat
o ofegar-la en el mar.
Quin caprici aquest de viure...

I cau, cau.

                 A la tardor.

                                     
                               Clara Liró (novembre 2011).

2 comentarios:

  1. que macu t'ha quedat ^^ está molt chulu. PD: ¿Aquest poema es el que ens vas ensenyar oi?

    ResponderEliminar