Dos-cents noranta-tres dies sense tu.
Dies estranys, dies insípids.
Dies que em pregunto
on ens vam equivocar.
Gairebé tres-cents jorns
de només recordar:
moments, carícies, petons.
Només em queda recordar.
Mesos d'imaginar on ets,
com et sents,
com et sentiries si estessis amb mi.
Només em queda imaginar.
Fa dos-cents noranta-tres dies
vas marxar entre les meves mans,
i el teu últim alè
es va barrejar amb l'aire que jo respirà.
Al petit.
Clara Liró (9.10.2012)
M'agrada veure que segueixes estant activa literàriament parlant.
ResponderEliminarEl Petit estaria molt content de poder llegir això i se'n sentiria molt orgullós.
Gràcies, Txus... Ets un amor.
EliminarPer a mi és molt important la teva opinió, ets una de les persones que em va encoratjar a seguir escrivint quan gairebé ningú ho feia i estic molt orgullosa d'haver conegut una persona com tu, d'haver-la tingut a la meva vida i que, a més, hagi sigut docent meva, ajudant-me a formar-me com a persona.