martes, 9 de octubre de 2012

Dos-cents noranta-tres

Dos-cents noranta-tres dies sense tu.
Dies estranys, dies insípids.
Dies que em pregunto
on ens vam equivocar.

Gairebé tres-cents jorns
de només recordar:
moments, carícies, petons.
Només em queda recordar.

Mesos d'imaginar on ets,
com et sents,
com et sentiries si estessis amb mi.
Només em queda imaginar.

Fa dos-cents noranta-tres dies
vas marxar entre les meves mans,
i el teu últim alè
es va barrejar amb l'aire que jo respirà.

                            Al petit.

                                       Clara Liró (9.10.2012)



2 comentarios:

  1. M'agrada veure que segueixes estant activa literàriament parlant.

    El Petit estaria molt content de poder llegir això i se'n sentiria molt orgullós.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies, Txus... Ets un amor.
      Per a mi és molt important la teva opinió, ets una de les persones que em va encoratjar a seguir escrivint quan gairebé ningú ho feia i estic molt orgullosa d'haver conegut una persona com tu, d'haver-la tingut a la meva vida i que, a més, hagi sigut docent meva, ajudant-me a formar-me com a persona.

      Eliminar