fuig el fred
i la llum s'expressa.
Oh, màgica llum,
màgica perquè
sent sempre la mateixa
recorda mil moments:
daurada com una joia de l'àvia,
tan taronja com de l'Índia el cel,
envoltant d'atzur els núvols,
verda travessant els arbres,
roja com el coure d'espases gregues,
d'un lliri en roba el rosat,
i, a vegades, tan blanc com escuma de mar.
Tal dia nasqué la bellesa
Enamora't d'ella,
fes-li l'amor,
i a l'expirar
plora per ella,
per haver-la estimat,
i no ignorat.
Clara Liró (16.10.2012)
No hay comentarios:
Publicar un comentario