Segons
entre poemes,
entre màgies,
entre penes.
Segons
de distància
en què no respires aire,
sinó lletres
fetes de llicència poètica
i una mica de ginesta.
Segons
que el teu món
és el seu món.
I això espanta,
espanta molt.
Tant, que necessites
uns segons
per respirar
en la distància
les lletres,
i després -de nou-
aire.
I parar,
parar abans de tornar
als seus versos,
al seu món.
Clara Liró (10.3.2014)
No hay comentarios:
Publicar un comentario