Ets tu. Saps que ets tu i només tu. Tu t'endús els batecs que mouen lentament el meu cos amb cada passa que utilitzes per allunyar-te de mi. Tu converteixes en titelles els meus sentiments i enredes els fils oblidant a què pertanyen. Tu m'empresones l'alè i em retens l'existència, sense mirar-me, sense mirar-te. Tu em fas sentir la vida i la mort. Tu m'adorms i em despertes. M'utilitzes i em remenes, i jo, xica, menuda -o ínfima, raquítica-, no em defenso ni ho intento.
Saps que ets tu.
Clara Liró (04.11.2013)
No hay comentarios:
Publicar un comentario