Poema I

Paraules vives endinsades al cor,
ports de diumenge plens de remor,
nits estalades on no hi ha claror,
ulls de canalla cercant l'horitzó,
ninots d'infantesa amagats a l'habitació;
al sortir de l'escola, de l'àvia aquell petó.

Gent del carrer que val la pena recordar,
aquell riure d'un amic que mai oblidaràs,
un intens blau turquesa al fons del mar,
i aquells dits acariciant-te la mà.

Ximpleries, bajanades, bestieses.
Senzillesa de la vida,
d'un somriure no forçat,
que t'ajuda i et demostra
que val la pena disfrutar.
                   A un amic.


                                     Clara Liró (maig 2011).