A vegades estem tan cansats
que nostre magí defall en el foscam
i s'ensorra a si mateix
sepultat per mil malsons.
A vegades, farts de tot,
reneguem del món
i, enrabiats per la ignorància,
escopim, bagolem, odiem.
A vegades, amb timidesa dissimulada
per una màscara d'acritud,
no som capaços d'acceptar
que no tenim motius per continuar.
Però si els busques
sempre tindràs motius per viure,
hi haurà raons per riure,
hom que et farà somriure.
Si busques molt bé
descobriràs que amb la vida
arriben tots els patiments,
però que només vivint
pots omplir-te del bon goig.
Potser, i només potser,
el problema és que, a vegades,
estàs tan cansat
que no tens forces per buscar.
Clara Liró
Imaginar, somiar, esperar realitzar
un desig tèrbol dins la ment,
dins el cor, en els propis ulls.
Però un foc àlgid carbonitza lentament
cada sentiment oníric
emmagatzemat, millor dit, empresonat
dins l'espill fosc de la pròpia ànima.
Hom tendeix a creure
que són simpleses tot pensament,
i la flama mencionada
consumeix aquell anhel i tots els altres,
sense possibilitat de néixer
per la falsa convicció d'una impossible existència.
Mes l'existència d'aquest somni
ja té vida, ja és un fet.
Corre per la sang del creador
i s'allibera en tota exhalació.
Un antull sens complir-se
ja transmet sensacions,
així es pot confirmar
el batec del seu cor,
puix tota reacció
prové d'una fidedigne causa
i no deixa marge d'opció
a qualsevol altra paraula.
Clara Liró
