Al tren Cada matí abans de
ser persona els peus m’adrecen dins un vagó i allà cerco algun lloc on seure i
descansar l’hora sencera que resta de trajecte, un lloc estratègicament
col•locat per tal que no s’hi assegui ningú al voltant, que la finestra no
tingués esquerdes, el seient fos ferm, el terra net i miraculosament sense
patró. I allà procuro oblidar l’existència d’altres animetes enclaustrades al
vagó sense saber perquè hi són ni voler-ho pas saber; m’esforço en ignorar que
dins aquella caixa amb rodes no sóc ningú, car la resta fan com jo i no gosen
mirar als ulls. Al tren ningú existeix, som tots un somni imaginant com viure.
(Regal per a un germà genial, 2013)
No hay comentarios:
Publicar un comentario