Segons

Segons
entre poemes,
entre màgies,
entre penes.

Segons
de distància
en què no respires aire,
sinó lletres
fetes de llicència poètica
i una mica de ginesta.

Segons
que el teu món
és el seu món.

I això espanta,
espanta molt.
Tant, que necessites
uns segons
per respirar
en la distància
les lletres,
i després -de nou-
aire.
I parar,
parar abans de tornar
als seus versos,
al seu món.

                             Clara Liró (10.3.2014)

Transvolució

Definició de "transvolució":
Avançament de l'espècie humana cap a un estat de desconnexió del món que el rodeja tenint com a conseqüència un desequilibri emocional i intel·lectual que provoca pensaments incoherents.


Clara Liró & Karmina Moore

Verde que no es verde

Ese verde
que no es verde,
que es amarillo
y a veces azul.
Ese verde
que veo en mi ventana,
que no es verde,
es lejano.
Porque sólo
quiero verde
al alcance de mi mano,
sólo quiero amarillo, azul,
rosa o anaranjado
si puedo acariciarlos.
Sólo quiero vida y colores
si son ciertos,
no ilusiones
encerrada en este cuarto,
prisionera de mí misma,
cautiva de mi mente
que crea sueños,
que crea miedos.

                 Clara Liró (15.12.2013)

Buidar I

Ets tu. Saps que ets tu i només tu. Tu t'endús els batecs que mouen lentament el meu cos  amb cada passa que utilitzes per allunyar-te de mi. Tu converteixes en titelles els meus sentiments i enredes els fils oblidant a què pertanyen. Tu m'empresones l'alè i em retens l'existència, sense mirar-me, sense mirar-te. Tu em fas sentir la vida i la mort. Tu m'adorms i em despertes. M'utilitzes i em remenes, i jo, xica, menuda -o ínfima, raquítica-, no em defenso ni ho intento.
Saps que ets tu.


                                  Clara Liró (04.11.2013)

Capvespre de Tardor

I el núvol gris, gèlid, fúnebre s'alçava com una ona sobre barques velles, disposada a fer-les miques, engolir-les cap a la més profunda de les goles i despullar-les d'ànima i veles. De la mateixa manera semblava que aquell núvol s'enduria per davant el nostre món, vell i escàs d'ànima.
Era com una mà enorme apropant-se més i més; com la mà que tria la gallina per a fer el brou, fent-nos ombra, emboirant-nos els ulls. L'aire era espés i es negava a entrar als meus pulmons.
Al principi una petita franja roja separava la gran bèstia de les nostres muntanyes, de l'horitzó. Resistia, valenta, en un combat cos a cos. Brillava, i la seva força daurada es reflectia sobre els camps, abans marrons. Però fou efímer. A poc a poc,el núvol obscur i dens ofegà l'última esperança. Ja no lluïa res en els cims. Jo em vaig quedar immòbil, asseguda entre les vinyes des d'on havia contemplat l'últim combat.

Tot era cada vegada més fosc. Era el final de tot.


Alguns diuen que era una posta de sol de tardor.




                                                            Clara Liró (3.11.2013)

Si el món fos teu i meu..

Somiem per un moment
com seria el món
si fos sols teu i meu...
Tots els petits llocs
als quals aniríem
agafant-nos de les mans...
Remaríem entre arbres
plens de follets,
gnoms i fades.
Volaríem sota roques
centenàries, mil·lenàries,
gèlides i càlides.
Escoltaríem riure el cabusset,
el mufló grimpar
i el talp cavar.
Admiraríem els salts del verderol,
la dansa de les llúdrigues al nadar
i el goig d'un cavall trotar.
Sentiríem sota els nostres peus -nus-
el cruixir de l'herba tendra.
Viuríem envoltats
de remors i flaires,
i a la nostra taula
només brillarien
les fruites més sucoses
i la més pura de les mels.
viatjaríem a lloms de balenes,
dormiríem amb coixins de flors
i espiaríem a qualsevol que fes l'amor.
Passaríem les nits en vetlla
i cantaríem sota el sol.
Seríem com l'aigua:
eterna, ràpida i serena.


                                            Clara Liró (22.10.2013)

La puça

La puça,
menuda, xica, esquifida.
La puça,
baldufa.

La puça jeu,
la puça escolta,
la puça dubte d'on es troba.
La puça no sap
si està en un punt tan alt
que només li queda
baixar rodolant.
Però la puça, potser,
enclotada en un cau
no pot fugir saltant.

La puça,
mínima, petita.
La puça,
s'angoixa.
La puça no sap
si s'adorm o es desperta.
La puça no sap
si segueix el vent correcte.
La puça,
raquítica.


                                                              Clara Liró (18.08.2013)