Menuda

Jo em voldria fer petita,
xica, menuda...
Petita.
Jo voldria que mes mans
fóssim com llavors
i el cap un cigronet.
No més alta que un dit teu.

I la Clara, transformada,
correria buscant entre arrels terroses,
i enfonsant-se sota el sòl del bosc
trobaria el seu cos gèlid,
l'imaginaria càlid
i aprofitaria la seva nova mida
per amagar-se entre el pèl rogenc,
i allà dormiria
fins despertar-se d'aquell somni.

Jo em voldria fer petita
per abraçar-lo un cop més
enfonsant-me en el seu cos
i besar-lo. Només besar-lo.

                       Clara Liró (6.11.2012)

Poema IX

Avui reia,
avui passejava,
avui pensava,
i a vegades callava.
Avui feia
un somni amb les mans.
Avui deformava
pètals d'infants.
Avui he nascut,
avui he mort.
Potser demà
renaixerà
el que avui s'allunya
i morirà
tot allò nou
a les vinoses del meu cap.

                      Clara Liró (30.10.2012)

Estimar-me...

Algun dia demostraré

que no és difícil estimar-me.

                                                      Clara Liró (29.10.2012)

El meu ocell

El meu ocell es un canari
que sempra mira el calandari.

Tindra una novia
que blances ales te,
            o tambe,
que capes blances te.

I el meu ocell li cantara
una canso per enamorar

                  Clara Liró (1999).

-Primer poema que recorda haver fet la meva ment. L'ortografia també es fidel al document real.-

Tal dia nasqué la bellesa

Xiula el vent,
fuig el fred
i la llum s'expressa.
Oh, màgica llum,
màgica perquè
sent sempre la mateixa
recorda mil moments:
daurada com una joia de l'àvia,
tan taronja com de l'Índia el cel,
envoltant d'atzur els núvols,
verda travessant els arbres,
roja com el coure d'espases gregues,
d'un lliri en roba el rosat,
i, a vegades, tan blanc com escuma de mar.

Tal dia nasqué la bellesa

i, potser, tal altre finirà.
Enamora't d'ella,
fes-li l'amor,
i a l'expirar
plora per ella,
per haver-la estimat,
i no ignorat.

                                          Clara Liró (16.10.2012)

Poema VIII

Ya no sé si soy
una ortiga en un rosal
o una rosa en un trigal,
sólo sé que estoy
donde no debería estar.

No sé si soy
una nube en el cielo azul
o puntito de luz en la oscuridad,
el grillo que te desvela en la noche
o el pájaro que te duerme con su cantar,
la risa que te hace temblar
o la sonrisa que tranquiliza tu pesar.

Pero me da igual,
puedo andar sin mirar,
mi mundo así está bien
aún que en el vuestro no lo esté.

                       Clara Liró (2008).

L'Aneguet

Un aneguet groc,
sapastre, infant.
Una mare grossa,
bruna, noble.
Tot de germans,
grocs, iguals.

Hi una una fita:
crec que es diu felicitat
-potser tranquil·litat-.

Hi ha marcat un camí
però molts altres a escollir:
seguir la mare
a l'estany;
seguir un germà,
qui sap;
cercar drecera
saltant matolls;
i, fins i tot,
parar,
mirar el voltant.

                          Clara Liró (4.10.2012)