jueves, 8 de noviembre de 2012

Menuda

Jo em voldria fer petita,
xica, menuda...
Petita.
Jo voldria que mes mans
fóssim com llavors
i el cap un cigronet.
No més alta que un dit teu.

I la Clara, transformada,
correria buscant entre arrels terroses,
i enfonsant-se sota el sòl del bosc
trobaria el seu cos gèlid,
l'imaginaria càlid
i aprofitaria la seva nova mida
per amagar-se entre el pèl rogenc,
i allà dormiria
fins despertar-se d'aquell somni.

Jo em voldria fer petita
per abraçar-lo un cop més
enfonsant-me en el seu cos
i besar-lo. Només besar-lo.

                       Clara Liró (6.11.2012)